Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]

índexs faxos Els mots plans o esdrúixols acabats en -x (amb so de 'cs') formen el plural afegint una -s a la forma de singular. En aquests casos, les formes de singular i plural es pronuncien exactament igual. Per exemple: artífex (singular) i artífexs (plural); índex i índexs; còdex i còdexs [...]

Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb estar presenten el so velar que correspon a la grafia g (o gu): estigués estiguessis estigués estiguéssim estiguéssiu estiguessin Cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades estés, estessis, etc.  [...]

Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple: puc, pogut, pugui... (de poder) volgut, vulgui... (de voler) Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé [...]

, videofreqüència, videotutorial, videoconsulta, videoart... A més a més, si acompanya un element que comença amb erra, aquesta erra no es dobla, encara que representi el so de erra vibrant entre vocals (videorecepta, videorevista, videorelat...), i si acompanya un element que comença amb essa, aquesta essa tampoc [...]

Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sonora, com el de rosa o [...]

Les paraules cara o braç contenen el so de erra simple, que cal distingir del so de erra vibrant, que trobem en paraules com racó, subratllar, folre o Enric. El so de erra simple es representa gràficament amb una sola erra. Per exemple: ara, fera; Maria; creixement, dring, fresc, gros, pruna [...]

d'un compost passen a dur accent, si cal: contrapès i sobrepès (pes), exprès (pres), ultrasò (so), superfí o extrafí (fi), superbò (bo), entrenús (nus); pinçanàs (nas), Cantonigròs (gros). Els mots compostos perden l'accent del primer formant: fisicoquímic (físic), concavoconvex [...]

El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo). Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]

Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple: ric, rigués, rigui... (de riure) caic, caigués, caigui... (de caure) Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades el gerundi adopta formes que presenten aquest so [...]